Algèria inèdita

Text i fotografies: Alberto Ferrero Mon Obert

A l'altre costat de la Mediterrània, a pocs minuts de vol, trobem a l'oest d'Algèria una destinació encara desconeguda que s'obre a poc a poc a les visites de viatgers que desitgen trobar llocs autèntics, on encara és possible gaudir d'una forma de ser i viure que s'ha perdut en altres països. La zona que en temps pretèrits es va dir "l'Oranesado" ens mostra un passat comú des dels temps anteriors a Carles I on s'han anat succeint les disputes i conquestes en lluita amb turcs i pirates llegendaris com els germans Barba-roja. Grans zones de l'oest del país ja van ser poblades per moros andalusins i jueus expulsats de la península i van ser repoblades en les diferents conquestes. Oran va formar part de la corona espanyola durant gairebé tres segles. Més endavant amb l'arribada dels francesos va ser pàtria d'emigrants econòmics llevantins i exiliats catalans de les diferents guerres espanyoles dels s. XIX i XX. Oran i el seu entorn guarden un preat passat espanyol i català que es percep clarament en la seva música, el seu menjar, en la parla diària, en les seves magnífiques construccions

i sobretot en la forma de ser de la seva gent, això que els algerians anomenen "un cert art de viure".

Surto de la ciutat i em dirigeixo cap a Nedroma, petita ciutat berber a la que agraden dir "la perla de les muntanyes Traras". Aquesta zona va ser el bressol dels almohades i des d'aquí van començar la conquesta del regne almoràvit que va arribar fins a Al Ándalus. A Nedroma em perdo pel centre i per la vella mesquita almoràvit del segle XI, que encara manté la seva esplendor.

Continuant la ruta cap a Tlemcen faig un alt al camí per visitar les coves de Beni Add en la població d'Aïn Fezza; dalt de la muntanya, oculta l'entrada entre els margallons i els arbusts de l'erm, es troben les grutes que contenen tres grans sales repletes d'estalactites i estalagmites que el pacient transcórrer dels segles ha transformat en figures barroques i capritxoses. Prossegueixo el meu discórrer cap a la ciutat de Tlemcen, a uns 30 km de les coves. La ciutat va ser anomenada Tremecén en castellà, la seva història es remunta al segle VIII i fins i tot abans, s'assenta a 800 metres d'altitud al mig de camps de vinyes i oliveres. Va ser un gran centre de recepció de sefardites i musulmans expulsats de la península, durant algun temps del segle XVI va pertànyer a l'Oranesado espanyol i més endavant, passats els segles, es van instal·lar a la ciutat els emigrants del llevant de la península que arribaven a veremar la vinya durant la dominació francesa.

Per tot això Tlemcen manté cert aire andalús als seus carrers i edificis. La ciutat mereix dos dies per realitzar la visita dins de l'entramat urbà i els voltants. En el centre de la ciutat que és la part més antiga: entro a la Gran Mesquita just en el moment de l'oració, els feligresos em saluden mentre realitzen les ablucions prèvies al rés. La mesquita va ser construïda en l'època dels almoràvits allà pel segle XI, se la compara sovint amb la famosa mesquita de Còrdova per la seva antiguitat, estil i arquitectura. El Mechuar, del segle XII, era el palau dels governadors almoràvits, les seves altes muralles divideixen la ciutat en dos. La mesquita de Sidi Bel Hassen, on s'ha instal· lat el petit museu de Tlemcen. La Kissaria és la zona comercial i de mercat on es trova la vella Medina i la plaça dels Màrtirs de la Independència, és un plaer fer un volt per les freqüentades parades i detenir-se a comprar en un venedor ambulant una "calentica", pasta de cigrons que recorda en el seu nom l'herència murciana.

En la Kissaria es troba la mesquita de Sidi Senouci, piadós home del segle XV. Ja una mica fora del centre, al nord de la plaça dels Màrtirs es troba la petita mesquita de Sidi El Halaui, que fos cadí de Sevilla, construïda el segle XIII, i mort per enveja pel camarlenc de la cort, moltes cançons d'inspiració andalusa parlen de la historia d'aquest morabit.

Als afores trobem l'antiga fortalesa d'Agadir, lloc fundacional de la ciutat, les muralles es van construir amb els anteriors cadiratges romans, com pot observar-se en les seves restes, conté un bonic minaret del segle XIV; proper es troba el bosc sagrat de Sidi Yacoub on trobem diverses "koubbas" o tombes de morabits, la de Sidi El Ouahab i la tomba de la Sultana. A l'oest de Tlemcen s'alcen les ruïnes de Mansourah construï des pel sultà de Fes en 1299 mentre assetjava Tlemcen, de les restes sobresurt el minaret d'uns 40 metres, aquesta gran torre vol comparar-se amb la Giralda.

A l'est de la ciutat, en un turó a uns dos km de les muralles, al districte d'El Eub-bad, es troba una de les joies de Tlemcen, es tracta de la mesquita i mausoleu dedicats al místic sufí, Sidi Boumedianne, nascut a Sevilla en 1126. En aquest lloc hi ha un pou sagrat i es van construir també una escola alcorànica o madrassa i altres tombes per artistes andalusins. La bellesa del lloc i de les seves construccions i la tranquil· litat que es respira mereix per si sola la visita a la ciutat.

Finalment, al sud de Tlemcen ascendeixo la muntanya de Lalla Setti a 1.025m d'altitud, magnífic punt d'observació de la ciutat. Un modern telefèric s'ha instal· lat recentment, aquí puja a passejar la gent de Tlemcen els divendres i dissabtes. Les vistes de la ciutat en tota la seva extensió i dels camps i planes en la llunyania són excel· lents, la posta de sol, magnífica. L'endemà deixo Tlemcen aviat al matí.

Seguint la carretera arribo a Sidi Bel Abbés, ciutat colonial que es va instaurar com a Caserna General de la famosa Legió Estrangera a Algèria. Més endavant passem per la petita ciutat de Mascara, conquerida pels espanyols en diferents moments de la seva història, amb un bonic centre i el barri de Baba Alí, els edificis més antics són les dues mesquites, del segle XVIII. Continuant la ruta cap a l'interior, a uns 30 km s'arriba a la zona tribal berber de Kalaa Beni Rached on trobem quatre poblacions construïdes com penjant en els escarpaments dels congosts de la muntanya Bargar, en un paisatge bell i singular, amb cases realitzades a terra i pedres on encara es mantenen les tradicions que van donar caràcter als habitants autòctons. Blanques koubbas i morabits es troben a tot arreu en les poblacions i als turons propers. Torno a Orán quan ja és de nit.

Oran va formar part de la

corona espanyola durant

gairebé tres segles

Durant els dies de visita que em queden em dedico a recórrer la ciutat sense presses intentant trobar aquells detalls que fan a una localitat diferent de les altres.

Busco el passat comú que fàcilment trobem als seus carrers, als seus edificis, als seus cafès, restaurants, pastisseries i en la seva gent. Passejo pel centre de la ciutat que es constitueix per carrers molt animats entorn del que va ser el barri jueu de Derb i la Medina Jdida, el mercat dels camperols. Fora es troba el museu Zabana que és un compendi de col·leccions arqueològiques, històriques,etnogràfiques, científiques i artístiques. Cap al nord trobem l'antiga catedral, avui convertida en biblioteca. L'ajuntament es troba a la plaça de l'1 de Novembre, dos grans lleons de bronze, símbol d'Oran, vigilen la plaça, que em serveix sempre com referència als passeigs per la ciutat. No molt lluny es troba la Gran Mesquita o mesquita del Patxà, construïda pel sultà Mohamed el Grand el 1796, amb bell minaret otomà. Darrere de la mesquita podem veure el Chateauneuf, dalt d'un monticle, construït  en la mateixa època, va ser el palau del bey turc, després usat pel governador francès. Cap a l'est l’anomena’t "Front de Mer" ens dóna una immillorable impressió de la ciutat, el mar i el port. El barri històric de la ciutat té per nom Sidi El Houari, el seu origen es remunta al segle XIII; en aquest barri es troba la casba que ja va ser construïda pels espanyols el segle XVI, moltes construccions ens remunten als temps en què espanyols i turcs es disputaven la ciutat; podem contemplar la porta d'Espanya, el que queda del barri d'Escalera, la koubba del morabit de Sidi El Houari i altres edificis antics amb el fons del fort de Santa Cruz dalt del turó. Més cap a l'oest sota de la muntanya Murdjajo antigues cases del segle XVIII mostren el pas del temps; en el que va ser la plaça Major espanyola, avui "place de la Perle", es troba l'antiga església de Sant

Lluis i la mesquita de la Perla, amb bell minaret. Pujant la muntanya Murdjajo que domina la ciutat a l'oest es troba el fort i l'església de Santa Cruz. La visita a aquesta part del paí s no es pot considerar acabada sense haver ascendit aquesta fortalesa. El fort va ser edificat en el segle XVI, les vistes d'Oran, la badia, el port, Mazalquivir i tots els voltants de la ciutat des de la fortalesa són magnífiques. La capella de l'església es va construir el 1849, l'església final el 1950.

Els dies que em queden els dedico a visitar les boniques platges properes a la

ciutat, algunes mantenen els noms espanyols, com la platja Madrid, davant del penyal de Rachgoun, aprofito per assaborir peix fregit acabat de pescar al petit poble de Beni Saf, també menjo paella, que en tots els llocs m'ofereixen, ja que és el plat tí pic dels oranesos. A 8 km a l'oest d'Oran, a la península de Mers El Kebir es troba el port pesquer i l'antic fort espanyol de Mazalquivir.

...els dies que em queden em

dedico a recórrer la ciutat

sense presses intentant

trobar aquells detalls que fan

a una localitat diferent

de les altres.

A la nit em desplaço a la localitat costanera d'Ain El Turk, a uns 16 km a l'oest, aquesta ciutat, plena de vida en els mesos d'estiu, és famosa pels seus "cabarets", així criden als bars o pubs on s'escolta música en directe, en aquests cabarets és on va néixer la música "Raï ". També el centre d'Oran acull uns quants "garitos" on es pot escoltar música en directe fins a altes hores.

En l'altra direcció, cap a l'est, anant cap a Alger podem trobar el bonic poble de pescadors de Kristel a uns 25 km, abans d'arribar a punta Canastel; podem realitzar una caminada que puja al morabit de la muntanya Orous que ens ofereix molt bones panoràmiques de la costa.

Torno a Barcelona amb la sensació de que no és aquesta l! última ocasió que he vingut.